La cultura i la joieria celta

Els druides, del pintor francès Alexandre Cabanel (1823-1890).

Les aliances celtes són una alternativa als anells de casament de disseny modern. Segur que les has vist en sèries com «Joc de Trons», en pel·lícules com «El senyor dels Anells», en còmics com «Astèrix i Obèlix» o en multitud de llibres sobre història o llegendes celtes, i són la solució ideal si tu i la teva parella us sentiu units a tradicions culturals mil·lenàries amb símbols com el Claddagh o la triqueta.

Els celtes van arribar a Europa procedents d'Anatòlia al llarg del primer mil·lenni, cap al 1200 a.C. Eren un conjunt de pobles interrelacionats que habitaven a Europa Central i parlaven llengües indoeuropees. Avui, el terme "celta" s'utilitza sovint per descriure la gent, les cultures i llengües de molts grups ètnics de les illes britàniques, França (a la regió de Bretanya), Espanya (a Galícia, Cantàbria i Astúries) i Portugal (en Minho).

Creu celta, adornada amb el motiu ornamental del nus celta.

No es pot parlar per tant d'un poble celta en el sentit que van ser multitud de pobles diferents, però sí que podem parlar d'una tradició compartida (cultural, religiosa, lingüística ...). Un clar exemple és la joieria celta, que comparteix nombrosos símbols amb presència a diferents poblacions celtes: el trisquel, la triqueta, l'espiral, el Claddagh, l'Elven, l'arbre de la vida o el nus celta. I sobretot comparteix una cultura amb notables diferències de l'heretada després de la romanització i la cristianització d'Europa.

Un exemple: la dona en la societat celta tenia un paper molt més protagonista que en altres pobles, com el romà. Les dones celtes feien el servei militar i anaven a la guerra, i també podien ser druides (com en la imatge, de "Els druides", del pintor francès Alexandre Cabanel). Segons Juli Cèsar, que va afirmar que la batalla estava perduda si acudien les dones celtes, eren més feres i indòmites que els homes. Es podien casar amb qui desitgessin i podien rebutjar a prínceps i grans guerrers. En el matrimoni manava el que tenia un rang militar més elevat i més possessions. Com les dones celtes podien anar a la guerra i heretar terres (fins i tot tenint germans homes), hi havia matrimonis en què manava la dona i matrimonis en els quals manava l'home. Les relacions sexuals abans del matrimoni estaven ben vistes, cosa que xoca des de la perspectiva de la cultura romana i cristiana que hem heretat.

El nus celta

Prototip de nus celta.

El nus celta és un motiu ornamental, més que no pas un símbol polític, cultural o religiós. Això no treu que sigui fàcil relacionar-lo, especialment en joies com aquestes aliances celtes, amb qualitats com la fortalesa de la unió d'una parella. El que ha unit un nus celta, que no ho separin els homes :)

La decoració a partir de nusos estilitzats no és exclusiva de l'art celta. De fet, l'ús de patrons entrellaçats apareix ja a la fi de l'Imperi Romà, en els segles III i IV, i es troba en mosaics romans, però també en l'arquitectura bizantina, la decoració de llibres, l'art copte, celta o islàmic, a Rússia, Etiòpia o l'arquitectura europea.

Entre els celtes, van ser abundantment utilitzats en el que avui és Regne Unit, en les cultures que més tard han donat pas a nacions com Irlanda, Escòcia o Gal·les. Es van utilitzar profusament en l'ornamentació de monuments cristians i manuscrits, com els del segle VIII en els Evangelis de Lichfield, el Llibre de Kells i l'Evangeli de Lindisfarne.

La utilització de patrons d'espirals i patrons fonamentals és característica en l'art celta abans de la influència cristiana, que va començar al voltant del 450 d.C. Els dissenys intricats s'entrellacen com trenes, que també es poden trobar en altres zones d'Europa, com Itàlia al segle VI. En un fragment d'un llibre de l'Evangeli ara a la Catedral de Durham, una col·lecció al nord de la Gran Bretanya del Segle VII conté el primer exemple de veritables dissenys de nusos en la forma celta.

Sobre La Fábrica de Tesoros de MeriTomasa

La Fàbrica de Tresors de MeriTomasa està especialitzada en joies personalitzades fetes a mida per a tots els gustos i pressupostos: aliances, diademes, arracades, penjolls, fermalls, polseres, anells, tiares... La meva proposta de valor és crear productes on siguis tu qui decideix la forma, els materials, els acabats... Que puguis formar part del procés de fabricació i així començar a omplir l'objecte de sentiments, més enllà de la fastuositat que aporta el metall. És un treball més íntim, romàntic, exclusiu i de qualitat.

No t'ho pensis més: emplena el formulari i explica'm la teva idea. Et calculo ràpidament pressupost sense compromís. Tot és possible a la Fàbrica de Tresors de MeriTomasa!