Ja superades les festes m'agradaria exposar-vos alguns dels encàrrecs que han nascut a la Fàbrica de Tresors aquests dies.... I vull començar amb aquest didal de plata de llei, un dels projectes més preciosos i especials que han caigut a les meves mans durant tota la meva carrera.

(Actualització febrer de 2018: trobaràs més didals personalitzats en el meu web).

Aquest didal és una peça per compartir entre mare i filla. Entre Adelina; la matriarca, un pedestal per a les seves filles, nétes i besnétes, estimada i adorada per tots, una dona tan forta com entranyable. I Ana Belén; preciosa, intel·ligent, creativa, enamorada de la literatura, de l'art, emprenedora, forta com la seva mare, afectuosa filla, feliç amant i càlida mare...

La idea va sorgir d'Ana Belén. Un penjoll en forma de didal per omplir-lo de records juntes. Un tresor com a coartada per accentuar un ritual ple d'estima: al vespre, quan Adelina passa una estona a casa de la seva filla sempre li diu: -Si em dónes un bri de fil et cuso... - i sota aquest familiar pretext s'apropen, es degusten i gaudeixen aquests precioses estones que la vida els regala per a estar juntes.

Aquestes estones donen per a molt... Adelina va néixer abans de la guerra civil. Moltes aventures i desventures pot explicar. I a Ana Belén, és clar, l'omple de curiositat la seva història. Així que estonetes de sinceritat, espontaneïtat, afecte, rialles i llàgrimes es regalen mútuament.

No us explico tot això perquè em toca el cor... Us ho explico perquè tot va estretament lligat a la forma i disseny de la que avui us vull parlar, aquest didal exclusiu. Així que allà vaig:

• Adelina fa col·lecció de didals. Ana Belén em va dir que a ella li agradaven els didals rodonets per dalt i amb el dobleg/cantell de sota. I que la seva mare era molt castellana en tema de gustos, fent-me entendre que buscaven un disseny senzillet, res de didals tipus Tim Burton ;).

• Les dues A entrellaçades clarament fan al·lusió als seus noms. Una més petita i una gran, una mare i una filla, dos éssers molt semblants amb un contrafort compartit. La tipografia tampoc és gratuïta, ja que s'assembla a un símbol de Salamanca que li cridava l'atenció. I aquí deixo caure que la filla petita d'Ana Belén es diu Angela... Podeu imaginar el futur d'aquest didal?

• El fil entrellaçat no només és motiu decoratiu sinó que fa referència a la funció del didal: la costura amb fil i agulla.

• I els acabats... Són part d'allò més important. Sota les AA l'acabat imita pedra gastada. Això fa referència a la infància d'Adelina, que lluny de condemnar aquells escabrosos anys de guerra sempre recorda vivències al molí dels avis, lloc on va néixer i va viure durant la seva infantesa. Ella sempre parla d'aquell colossal cirerer de port dret i bon vigor que tenia a la porta del molí, del gorg al que treia el cap, de les pedres del molí... Vosaltres sabeu com eren aquestes pedres? Doncs us convido a indagar perquè és realment interessant saber com es molia abans la farina. Això vam fer Ana Belén i jo, indagar sobre aquestes pedres... I estudiant el disseny del didal i sense ànims de recarregar-lo... vam decidir que faríem al·lusió a les pedres amb la textura blanca, erosionada i rústica de la part inferior del didal.

I fins aquí la descripció d'aquest preciós didal ple de substància. Una peça que més que amb les mans l'he elaborat amb el cor.

Gràcies Ana Belén per aquest repte, elaborar-lo ha sigut un privilegi. Que seguiu amb el ritual molts molts molts anys i ompliu el didal de moltes noves històries ;)! Jo també hi he guardat un munt d'estima cap a vosaltres!