Hola MeriTomasa!

Fa poc vam fer aquesta foto que ens ha encantat i potser la vols per publicar al blog o simplement perquè vegis què boniques que es veuen una altra vegada. La hem feta sobre un arbre mil·lenari al parc de les Sequoies a Califòrnia.

Una abraçada,
Leo

Començar la setmana rebent aquesta foto d'una parella encantada amb les seves aliances personalitzades... ¡¡¡No té preu!!! I encara més si t'expliquen que l'han feta sobre un arbre mil·lenari al Parc Nacional de las Sequoies a California... Gràcies @Leonibarrios!

Leoni i Guillem em van trobar a través de la meva web. En el primer email em van llançar un repte suggerent com ben pocs:

El meu marit i jo som químics de professió i m'encantaria personalitzar aquestes aliances (estem casats, però vam perdre les aliances personalitzades que ens vam fer mentre bussejàvem) i et puc donar alguns models de molècules que hem preparat durant la nostra carrera professional junts.

T'envio tres imatges. Són diferents molècules, bé, dues d'elles són gairebé el mateix, però la que porta les fletxes sobre les esferes potser dona una mica de joc. Com ho veus?

Y sí que va donar joc. Aquí us enganxo la molècula de Leoni i Guillem:

És un repte a mida per a un disseny 3D, vaig pensar. El disseny 3D permet fer virgueries que a mà no podem assolir, perquè encara que tinguis el pols no hi ha eines tan fines que puguin realitzar aquest gravat tan profund i perfecte. Alguns joiers diuen que el disseny 3D és fer trampa, com si fos una traïció a l'art pel fet d'incloure un ordinador i un programari en el procés. Jo discrepo: el disseny per ordinador és una eina més, com el soplet, la polidora o la laminadora. Totes aquestes eines demanen tenir darrere d'elles un bon joier: has de saber quin gruix necessita cada part de la peça perquè funcioni en la realitat, perquè després es pugui polir bé, quedi a la mesura, aculli bé aquesta pedra, etcètera. En fi: que el disseny 3D és una eina més per crear peces úniques o primers prototips que després sempre acabarem a mà.

Aquest cas és de llibre: un tresor que requereix disseny 3D i acabat a mà. Això em permet també adaptar-me a les teves propostes: quin dibuix vols, com el vols disposar en la peça, acabats, seccions ... I així ho vam fer amb Leo i el seu marit.

La molècula, des del render amb RhinoGold a les ceres i el prototip en plata:

La molècula, acabada en plata de llei:

Quan els vaig enviar el prototip via email, Leoni em va regalar una classe magistral de química:

Ens han encantat les aliances, moltes gràcies!

Ens agradaria aquesta inscripció: "Eternal Chemistry"

La molècula no és tan famosa com la de l'amor. Tots dos treballem junts fent recerca i dissenyem compostos asimètrics. Així va sortir aquesta molècula, que té, a part de lligands orgànics anomenats de manera general "beta dicetones" (l'esquelet que conté el N i els oxígens), dos àtoms de lantànids (coneguts també com a terres rares), representats per les esferes que es formen en la unió de tots dos anells. En general són molècules amb un comportament únic que les fa molt atractives per al processament d'informació quàntica, és a dir, un Qbit ... quin rotllo et acabo de deixar anar, però això és el que són! :)

És la investigació que ens va unir i que més fruits ens ha donat com a químics pel que fa a producció científica. I és una molècula única , per això la vam escollir i perquè una mica frikis de la química també som :)

Estem molt contents del resultat!

Objectiu complert: a la Fàbrica de Tresors de MeriTomasa no ofereixo aliances de casament personalitzades. Ofereixo que les teves aliances de casament personalitzades siguin un trosset de tu. I que les puguis presumir cada vegada que fas una volta pel Parc Nacional de les Sequoies. Amb clients com Leoni i el seu marit, és bufar i fer ampolles :)

I tu? No estaràs pas buscant qui et converteixi aquest trosset de tu en uns anells de casament?