El Árbol de la Vida para Anna, de MeriTomasa.

Un «arbre de la vida» per Anna

Modest em va encarregar un arbre de la vida especial per l'aniversari de la seva parella, l'Anna. Ella en tenia un ja, a mig camí entre la bijuteria i la joia, però amb un disseny molt clàssic: tan i tan clàssic que més d'una vegada l'havia vist presumit al coll d'una altra noia. L'objectiu de la peça era precisament aconseguir una joia personalitzada, amb un arbre de la vida, però exclusiu per l'Anna.

Entre els esbossos que vaig preparar, Modest va triar precisament el que s'apartava més d'aquest disseny comú: d'aquí aquest tronc descentrat. A més de personalitzar la joia, el disseny aporta dinamisme al penjoll. A l'Anna, a més, li agraden les joies fosques, de manera que l'acabat enfosquit del tronc em va servir per millorar aquest efecte escorça i alhora complaure la futura propietària del collaret personalitzat.

L'arbre de la vida a la mitologia

Pintura del segle XVII de l'Arbre de la vida al Palau de Shaki Khans, Azerbaidjan(foto d'Urek Meniashvili).

El concepto de l'arbre de la vida és un "mitema": un arquetip generalitzat en les mitologies de moltíssimes tradicions religioses, culturals i filosòfiques, relacionat amb el concepte d'arbre sagrat.

Com a tòpic, està molt relacionat amb l'arbre del coneixement, que connecta al cel amb l'inframón, i l'arbre de la vida, que connecta totes les formes de la creació. Tots dos són formes de l'arbre del món o arbre còsmic i són presents en diverses religions i filosofies com el mateix arbre.

La llista de cultures on és present l'arbre de la vida és llarguíssima: a l'antiga Pèrsia, Egipte, Armènia, Assíria, Xina, Turquia, Geòrgia, Orient Mitjà, Mesoamèrica i Amèrica del Nord, la civilització Serer i mil i una civilitzacions ancestrals més. I no pas menys en les tradicions religioses més conegudes: bahaisme, budisme, paganisme germànic, mitologia escandinava, hinduisme, judaisme, cristianisme o islam.

La caiguda de l'home, de Lucas Cranach el Vell, amb l'arbre del coneixement a la dreta.

Per exemple, en la mitologia persa preislàmica, Gaokerena, l'arbre del món, és un arbre gran i sagrat que guarda al seu interior totes les llavors. Ahriman (el Déu del Mal) va crear una granota per envair l'arbre i destruir-lo, amb l'objectiu d'evitar que creixessin tots els arbres a la Terra. Per evitar aquesta malifeta, Ahura Mazda (el Déu del Bé) va crear dos peixos kar que miraven fixament al gripau per guardar l'arbre. Els dos peixos sempre estan mirant al gripau i es mantenen preparats per reaccionar. A causa de que Ahriman és responsable de tots els mals, inclosa la mort, mentre que Ahura Mazda és responsable de totes les coses bones, incloent la vida, el concepte d'arbre del món en la mitologia persa està molt estretament relacionat amb el concepte d'arbre de la vida.

Un altre exemple: en la mitologia xinesa, l'arbre de la vida estava guardat a la base per un drac i a la part superior per una au Fènix: el drac representa sovint la immortalitat, mentre que l'au Fènix significa el renaixement etern. Una història taoista parla d'un arbre que produeix un préssec cada tres mil anys: qui el menja rep la immortalitat.

Un altre: un mite de la cultura iroquesa (tribu nativa nord-americana) explica l'origen de la terra de la següent manera: els primers humans van viure al cel, fins que una dona embarassada va caure i va aterrar en una mar infinita. Salvada per una tortuga gegant de l'ofegament, es va formar el món en la seva esquena plantant l'escorça d'un arbre de la vida.

En la tradició judeocristiana, l'Arbre de la Vida s'esmenta en el Llibre del Gènesi i sovint es considera un Arbre del Paradís diferent de l'arbre del coneixement del bé i del mal. Després que Adam va desobeir Jahvè-Déu en menjar del fruit de l'arbre del coneixement del bé i del mal, va ser expulsat del jardí de l'Edèn. No obstant això, romanent al jardí, hi havia el arbre de la vida. Per evitar l'accés de l'home a aquest arbre en el futur, Jahvè-Déu va armar i va situar querubins amb una espasa de foc guardant les portes de l'hort.

L'arbre de la vida a la biologia

A la biologia, l'arbre de la vida està relacionat amb el concepte de l'arbre filogenètic. Consisteix en un arbre que mostra les relacions evolutives entre diverses espècies o altres entitats que es creu que tenen una ascendència comuna.

És a dir, l'arbre de la vida és una metàfora que descriu la relació de tota la vida a la Terra en un context evolutiu, on unes espècies donen lloc a unes altres, i on unes branques fructifiquen i altres moren.

Primer esquema de Darwin de l'arbre de la vida (juliol de 1837, «Quadern B», sobre la «transmutació de les espècies», pàgina 36).

En el seu llibre L'origen de les espècies (1859), Charles Darwin va il·lustrar la seva teoria de l'evolució amb un diagrama ramificat que és molt similar als arbres.

«Des del primer creixement de l'arbre, més d'un membre i branca ha decaigut i va ser retirat; i aquestes branques caigudes de diverses mides poden representar ordres senceres, famílies i gèneres que no tenen ara cap representant viu, i que coneixem només en estat fòssil. Per aquí i per allà veiem una branca endarrerida que salta des d'una mínima forquilla en un arbre, i que per alguna casualitat ha estat afavorida i segueix viva en el seu cim, així que de tant en tant podem veure un animal com el Ornithorhynchus o els Lepidosiren (peixos pulmonats d'Amèrica del Sud), que en un petit grau connecten per les seves afinitats dues grans branques de la vida, i que pel que sembla s'han salvat de la competència fatal havent habitat una estació protegida. D'uns brots sorgeixen altres brots frescos, i aquests, si són vigorosos, es ramifiquen i exploten a partir d'una branca més feble. Així és el gran arbre de la vida, que omple amb les branques mortes i trencades l'escorça de la terra, i cobreix la superfície amb les sempre belles ramificacions.»

Sobre La Fàbrica de Tresors de MeriTomasa

La Fàbrica de Tresors de MeriTomasa està especialitzada en joies personalitzades fetes a mida per a tots els gustos i pressupostos: aliances, diademes, arracades, penjolls, fermalls, polseres, anells, tiares... La meva proposta de valor és crear productes on siguis tu qui decideix la forma, els materials, els acabats... Que puguis formar part del procés de fabricació i així començar a omplir l'objecte de sentiments, més enllà de la fastuositat que aporta el metall. És un treball més íntim, romàntic, exclusiu i de qualitat.

No t'ho pensis més: emplena el formulari i explica'm la teva idea. Et calculo ràpidament pressupost sense compromís. Tot és possible a la Fàbrica de Tresors de MeriTomasa!