Trobareu la cita esculpida a Figueres, davant del Museu Dalí:

El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors

És de Francesc Pujols, l'autor de «La tardor barcelonina», un dels llibres favorits del meu germà Isidre. Segur que la coneixeu perquè comença amb les dues línies més fantàstiques que s'han escrit mai per començar una novel·la: «Jo tenia una masia en la muntanya catalana i la vaig cremar. Després ja diré per què la vaig cremar.»

Conec molt per sobre aquests referents, però el meu germà Isidre diu que el meu fermall El Seny i la meva nova col·lecció Queixals del Seny té molt de Pujols i també d'enfants terribles com el Pau Riba o el Sisa, pel pensament galàctic del Poble-sec i discos com La Galeta Galàctica i cançons com «Taronges i arròs». I més endavant, amb il·lustres hereus com Joan Miquel Oliver o Perejaume (amb obres impagables com «L'enclavament de Bellaterra»).

Taronges i arròs, del Jaume Sisa.

Jo no sóc pas cantautora, però m'afalaguen molt aquests referents. En el meu fermall del Seny hi penso fa anys i panys. Quan estudiava a Còrdova, ciutat de llarga tradició joiera, sempre em prometia aprofitar les vacances de cap d'any per fer-lo realitat. Passen els anys i aquest passat 2017 vaig trobar per fi l'ocasió . Tres queixals del seny que conservo de tres aventures a cal dentista i una reconstrucció en plata del que falta, que no vaig pensar en reclamar-lo. Tot muntat sobre bronze i amb elàstics d'ortodòncia. Vet aquí el meu fermall pels dies de festa grossa: serveix per presumir de molars, però també per una cosa més important: serveix per no perdre el seny quan ataca la rauxa.

M'agrada més pensar-me com artesana que com artista, tot i que he fet propòsit d'esmena i n'estic aprenent. Del Fermall El Seny m'agradaria fer-ne una sèrie limitada de 50 a 100 unitats per treure'n uns calerons. Seria molt català, en el sentit dalinià, àlias «Avida Dollars». Però els meus queixals del seny són només 4 i els tres que conservo els he amortitzat ja al meu fermall, de manera que la idea és fer una petita sèrie limitada amb reproduccions en plata de llei, en forma de pin i d'imperdible.

Així ha nascut la meva nova col·lecció: Queixals del Seny. Una obra d'art i dos sèries limitades prêt-à-porter: un imperdible i un pin en plata de llei que serveixen per portar el seny ben aprop els dies laborables i també les festes assenyalades:

Fermall El Seny: els meus queixals del seny, plata de llei, bronze i elàstics d'ortodòncia. Peça única. No està a la venda. Però la idea m'agrada i per això he fet també una col·lecció prêt-à-porter d'imperdibles i pins.

Imperdible Queixal del Seny: imperdible amb queixal del seny en plata de llei. Per lluir-lo a diari o en les festes assenyalades i amb utilitat pràctica: serveix per no perdre el seny quan ataca la rauxa.

Pin Queixal del Seny: pin amb queixal del seny en plata de llei. Autodiagnosticable: no necessita recepta mèdica. Resultats garantits :)

Sèrie limitada quilòmetre 0 i amb dissenys exclusius MeriTomasa

És una col·lecció dissenyada i forjada al meu taller de Manresa. Fer-ne una petita seriació em permet oferir-te-la a uns preus més econòmics i fer-te-la arribar a casa en uns terminis molt més curts. En tot cas, pots presumir de lluir una joia quilòmetre zero de fabricació artesanal.

L'imperdible és una de les meves joies preferides. El fermall només el porto en festes molt assenyalades i en canvi l'imperdible l'he deixat discretament en un abric que porto sovint a l'hivern. Quan el trec a passejar, la gent em pregunta què porto en l'imperdible. «És el meu seny», contesto, i somriuen.

«I aquesta és la col·lecció dels moderats?»

No m'ho havia pensat pas, però la meva amiga Paula, fent el café, m'ho va preguntar a boca de canó. «Després de mullar-te amb la col·lecció Estelada, aquesta nova col·lecció és per tenir contents els moderats?».

Darrerament a Catalunya som molt fans de les tribus. Moderats contra independentistes, i viceversa. Pragmàtics contra legitimistes, i viceversa. Jo penso que una cosa no treu l'altra. El seny català no està gens renyit amb la rauxa catalana. La col·lecció Queixals del Seny no és l'alternativa «moderada» a la Col·lecció Estelada, ans al contrari. Sovint, quan més seny hi posem, més clar veiem que de tant en tant cal una mica de rauxa.

Ja ho deia n'Òscar Wilde

Acabo amb una altra cita (avui estic ressabuda), però per no semblar massa localista en trio una d'un autor que no era català, i que resumeix molt bé tot el que estic explicant:

We can forgive a man for making a useful thing as long as he does not admire it. The only excuse for making a useless thing is that one admires it intensely.

All art is quite useless.

Una gran veritat. Tot art és inútil, i la bellesa consisteix precisament, sovint, en aquesta admirada i admirable inutilitat. Vet aquí el sentit més profund i l'objectiu més amagat de la meva col·lecció Queixals del Seny: portar ben aprop del cor un queixal del seny per afermar-s'hi i no perdre'l mai, tant a diari com en festes assenyalades, per mantenir l'equilibri cultural català entre el seny i la rauxa.

O en d'altres paraules, aquest fermall, l'imperdible i el pin són un vademecum per portar sempre a sobre la quinta essència del seny català, i en concret, en aquest cas, el seny de qui els presumeix.

I tu, ja presumeixes del teu seny quan surts a passejar?